Forum de Seguretat de Catalunya

Entrevista al Cap de la Policia Municipal de Girona

El punt.

Josep Palouzie es soci del Fòrum de Seguretat de Catalunya

Considera que caldrien sistemes de control extern de la policia per millorar-ne els resultats

Creu que s’ha fet un gran avenç en coordinació policial amb la integració de la Xarxa Rescat

L’intendent Josep Palouzié Vizcaya és el cap de la Policia Municipal de Girona des de l’any 1997. Anteriorment havia estat cap de la Policia Local de Blanes i també va comandar la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols. Demà l’Ajuntament de Mataró li imposarà la medalla al mèrit policial de primera categoria en reconeixença de la seva contribució a la millora del sistema de seguretat de Catalunya. Ha assumit la presidència de l’Accpolc (Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya) en substitució de Conrado Fernández, l’intendent que ha deixat de comandar la Guàrdia Urbana de Barcelona, si no destituït, sí forçat, a partir de l’entrada de l’alcalde del PP.

Quin paper juga l’Accpolc en casos de litigi d’un cap amb l’Ajuntament o en cas de defenestrament?

L’associació té com a finalitat defensar els tècnics de les policies locals en especial els caps dels cossos locals i contribuir en el disseny de la seguretat pública del nostre país. En cas de litigi, en principi es va a defensar l’associat per evitar arbitrarietats i se li ofereix assessorament. Però les accions legals o els pactes els ha d’adoptar l’interessat perquè són personals i nosaltres no estem legitimats per intervenir-hi. L’Accpolc, que disposa del seu gabinet jurídic, està legitimada per intervenir en casos de caràcter general, com ara impugnar bases de concursos que incompleixin la normativa…

Continuar llegint Entrevista al Cap de la Policia Municipal de Girona…

Interior restringeix a les policies locals l’accés a les dades i rectifica en 10 dies

La mesura, aplicada des de l’1 de maig, implicava que els municipals no podien accedir a diligències d’altres poblacions

Les queixes els han fet rectificar

El punt .

Interior va restringir, l’1 de maig passat, l’accés de les policies locals a les bases de dades dels Mossos. La restricció, que va ser anunciada a través d’un comunicat que els va arribar el 27 d’abril, suposava que els cossos municipals només podien accedir a les diligències dels Mossos que s’haguessin començat a instruir en el seu municipi. En canvi es bloquejava l’accés a diligències corresponents a casos que s’haguessin iniciat fora del territori municipal. Abans el sistema permetia aquestes consultes després que el policia introduís els motius que justificaven la necessitat d’obtenir les dades. La reestructuració del sistema d’accés als arxius policials estava justificada per Interior per la necessitat “de millorar la seguretat i garantir la confidencialitat de les dades”.

El canvi de sistema no va ser ben rebut per les cúpules dels cossos de policia municipal, que es van afanyar a redactar queixes per remetre-les a Interior. Una de les queixes va arribar de la mà del secretari de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya Accpolc de les comarques de Girona, Ignasi López, cap de la Policia d’Olot. Policies de l’àrea de Barcelona també van alçar la veu contra la restricció d’Interior. Els policies consideren que si la restricció es feia per evitar mals usos, es tractava “d’una excusa de mal pagador”. Remarquen que precisament el sistema ja permetia detectar i identificar qualsevol agent que fes un ús pervers o injustificat de les consultes. Ho demostra precisament, afegeixen, que ara s’han detingut agents dels Mossos implicats en la xarxa de mercadeig de dades personals.

I ahir, quan tot just feia deu dies de l’aplicació de les restriccions, la conselleria va decidir convocar de caràcter urgent per dilluns el Consell de la Policia de Catalunya, per redefinir el sistema d’accés a les dades i ja ha anunciat, però, als policies locals que els retornaran els privilegis de consulta que tenien anteriorment.

El president de l’Accpolc, Josep Palouzié, intendent cap de la policia local de Girona, va mostrar, en nom de l’associació, la més “profunda satisfacció per la celeritat i diligència del departament per detectar l’error i rectificar-lo”. En la reunió de dilluns es preveu que redefineixin els nivells d’accés a la informació en funció dels funcionaris i les seves necessitats. Però ara es preveu consens

Detinguts dos mossos per presumtament facilitar dades confidencials a un presumpte urbà corrupte

Detinguts dos mossos per facilitar dades confidencials a un urbà corrupteAgències

En el marc de l’operació Pitiüsa

“Hola, sóc Sergi. Mira, necessito que em treguis unes matrícules perquè tenim uns cotxes sospitosos i estan entorpint tot un carrer. És urgent. M’ho podràs mirar? “. “És clar. Digues-me “. Aquesta era, aproximadament, la conversa que mantenia moltes vegades Sergi C. amb els agents dels Mossos d’Esquadra de Barcelona. En altres ocasions, s’interessava per antecedents penals o pels domicilis de persones físiques. Els policies autonòmics, confiats, li facilitaven les dades, ignorants de que moltes de les vegades no servirien per a comprovar la veracitat de la filiació d’un conductor o per descobrir el propietari d’un vehicle multat.

“Havien estat citats a declarar cinc agents, però només s’ha imputat a dos”, diuen fonts internes dels Mossos d’Esquadra al Confidencial. Lògic, afegeixen, perquè els altres havien col · laborat amb la xarxa sense saber-ho, ja que facilitaven els dades que els demanaven de bona fe, sense ser conscients que una gran part de les matrícules que els sol · licitaven eren per confeccionar informes que després es venien al mercat negre. El paper dels altres dos no està tan clar. Un dels detinguts és el cap de la unitat de Recerca d’una comissaria barcelonina, Josep Maria P. L’altre, Francesc M., és un sergent de l’Hospitalet de Llobregat.

La confiança dels mossos era normal: Sergi C. és guàrdia urbà en una localitat barcelonina propera al massís del Montseny i una de les peces claus en la investigació sobre tràfic de dades confidencials que ha acabat amb gairebé un centenar de persones detingudes a tot Espanya en el marc de l’Operació Pitiüsa.

També era un dels intermediaris que aconseguia dades confidencials d’algunes fonts oficials, encara que gairebé sempre es cuidava de no accedir a les dades ell mateix i sol · licitava a altres els detalls. Aquest intermediari, juntament amb el detectiu Tomás R. són dos dels personatges clau de la xarxa. No se sap del cert quantes matrícules i dades confidencials va arribar a sol · licitar Sergi, però van haver de ser moltes, donada la insistència de les seves peticions als Mossos. De vegades, fins i tot demanava a algun company del seu quarter que fes les peticions per ell.

Anys enrere, l’ara policia local havia prestat els seus serveis en una agència de detectius barcelonina i seguia mantenint contactes amb antics companys a qui passava la informació que recollia. Curiosament, és fill d’un ex càrrec de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) implicat en un escàndol l’any 2009 (va voler vendre la seva acta de regidor per 30.000 euros al següent de la llista), pel qual va arribar a ser suspès de militància .

La cautela i el particular manera de fer les coses de Sergi embullar als agents autonòmics, que quan van ser citats a declarar es van quedar d’una peça, ja que no s’esperaven que poguessin preguntar-los sobre la seva col · laboració en un escàndol semblant.

Segons un Jutjat de Girona, un francés sense permís pot conduir tranquilament a Espanya

I es que el dia 06 de febrer de 2012, la Policia Local de Banyoles va aturar un súbdit francés el qual, davant les sospites que no disposés de permís de conduir, després de consultar amb les autoritats franceses, va resultar que des de l’any 2005 tenia suspés el permís de conduir, amb pèrdua total de punts.

El sorprenent, es veure com el Jutjat d’Instrucció 2 de Girona, després de rebre la causa, i amb la informació facilitada per les autoritats franceses , sobreseu el cas  i l’arxiva amb un argument més que discutible jurídicament i fora de la lògica més bàsica dient “Efectivament ens trobem davant un error provocat per la falta de coneixement de la llengua francesa. Es evident que l’encartat no consta privat per punts del permís de conduir, en el seu cas, podria ser que tingués alguna qüestió pendent a França sobre el particular, tal i com es de veure en la documentació francesa (…), en qualsevol cas no consta que, per l’estat espanyol, hagi estat privat dels punts.“

Podem concloure per tant, que un ciutadà francés que al seu país no tingui permís al ser-li retirat administrativa o penalment amb pèrdua de punts, a Espanya pot conduir sense cap tipus de problema segons aquesta Jutjat.

Massa evident resulta fins i tot pel que no es entés en dret, que si una persona no disposa de permís al seu país, es evident que resulta absurd pensar que en un altre país, automàticameni pel sol fet de creuar la frontera, novament el torna a tenir.

Si el seu país sobirà l’hi ha retirat, com pot pretendre un jutge dir que a Espanya aquesta persona té permís quan en cap cas en té.

Dubtosa legalitat i motivació consten en aquest auto del Jutjat d’Instrucció 2 de Girona, i més sorprenent que la Fiscalia no hagi interposat el corresponent recurs davant l’Audiència de Girona.

Adjuntem la resolució judicial en breu

El menyspreu polític al funcionariat

FRANCISCO J. BASTIDA CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL

Amb el funcionariat està succeint el mateix que amb la crisi econòmica. Les víctimes són presentades com a culpables i els autèntics culpables es valen del seu poder per desviar responsabilitats, ficant mà a la butxaca i l’horari laboral dels que inútilment proclamen la seva innocència. Aquí, amb l’agreujant que en ser unes víctimes selectives, persones que treballen per a l’Administració pública, la resta de la societat també les posa en el punt de mira, com a part del deute que se li ha caigut a sobre i no com una part més dels que pateixen la crisi. La baixada salarial i l’increment de jornada dels funcionaris s’aplaudeix sense aturador, amb la satisfeta somriure dels governants per veure ratificada la seva decisió.

Darrere de tot això hi ha una ignorància supina de l’origen del funcionariat. Es enveja del seu estatus-i per això es critica-la estabilitat que ofereix en l’ocupació, la qual cosa en temps d’atur i de precarietat laboral és comprensible, però aquesta permanència té la seva raó de ser en la garantia d’independència de l’Administració respecte de qui governi en cada moment, una garantia que és clau en l’Estat de dret. En coherència, s’estableix constitucionalment la igualtat d’accés a la funció pública, d’acord al mèrit ia la capacitat dels concursants. L’expressió de guanyar una plaça “en propietat” respon a la idea que el funcionari no se li pot «expropiar» o privar de la seva ocupació pública, sinó en els casos legalment previstos i mai per caprici del polític de torn. És cert que no pocs funcionaris consideren aquesta «propietat» en termes patrimonials i no funcionals i es recolzen en ella per a un escàs rendiment laboral, de vegades amb el beneplàcit sindical, però això és corregible mitjançant la inspecció, sense haver d’alterar aquella garantia de l’Estat de dret.

Els que més contribueixen al menyspreu de la professionalitat del funcionariat són els polítics quan accedeixen al poder. Estan tan acostumats a créixer en el partit a base de lleialtats i submissions personals, que quan arriben a governar no es fien dels funcionaris que es troben. Sovint els veuen com un obstacle a les seves decisions, com buròcrates que posen objeccions i controls legals als que pensen que no haurien de tenir límits per ser representants de la sobirania popular. En cas de conflicte, la lleialtat del funcionari a la llei i la seva funció pública arriba a interpretar pel governant com una deslleialtat personal cap a ell i fins i tot com una oculta estratègia al servei de l’oposició. Per evitar aquesta escull han sorgit, cada vegada en major nombre, els càrrecs de confiança al marge de l’Administració i de les seves taules salarials; també s’ha provocat una hipertròfia de càrrecs de lliure designació entre funcionaris, el que ha suscitat entre aquests un interès en alinear-políticament per accedir a llocs rellevants, que després tindran com a premi una consolidació del complement salarial d’alt càrrec. El desig de crear un funcionariat afí ha conduït a la intromissió directa o indirecta dels governants en processos de selecció de funcionaris, influint en la convocatòria de places, la definició dels seus perfils i temaris i fins i tot en la composició dels tribunals. Aquesta manera clientelar d’entendre l’Administració, en si mateix una corrupció, té molt a veure amb la corrupció econòmica i política coneguda i amb la fallada en els controls per aturar-la.

Aquests governants de tots els colors polítics, però sobretot els que es titllen de liberals, són els que, després de la perversió causada per ells mateixos en la funció pública, carreguen contra la tropa funcionarial, sigui personal sanitari, docent o purament administratiu. Si la crisi és general, no és comprensible que es rebaixi el sou només als funcionaris i, si el que es vol és gravar als que tenen una feina, hauria de ser una mesura general per a tots els que perceben rendes pel treball siguin de font pública o privada. Amb tot, el més sagnant no és la retallada econòmic en el salari del funcionari, sinó l’insult personal a la seva dignitat. Pretendre que treballi mitja hora més al dia no resol cap problema bàsic ni estalvia llocs de treball, però serveix per assenyalar-com a persona poc productiva. Reduir els anomenats «moscosos” o dies de lliure disposició-que van néixer en part com un complement salarial en espècie davant la pèrdua de poder adquisitiu-no alleuja en res a l’Administració, ja que mai s’ha contractat una persona per substituir a qui gaudeix d’aquests dies, ja que es reparteix el treball entre els companys. La mesura només serveix per crispar i desmotivar a un personal que, a més de veure com se li rebaixa el seu sou, ha de suportar que els governants ho estigmatitzen com una càrrega per sortir de la crisi. Pura demagògia per dividir els pagans. En contrast, els polítics en el poder no renuncien als seus assessors ni a cap dels seus generosos i múltiples emoluments i prebendes, que en la majoria dels casos mai tindrien ni en l’Administració ni a l’empresa privada si només es valoressin el seu mèrit i capacitat. I el greu és que no hi ha propòsit d’esmena. No s’enganyin, la crisi no ha corregit els mals hàbits, tot el més, els ha frenat per falta de finançament o, simplement, ha forçat a practicar de manera més discreta

Èxit de la primera cursa popular de la Policia Municipal de Girona

Un total 239 corredors van participar ahir a la Primera Cursa de la Policia Municipal de Girona- Memorial Javi Hernàndez, activitat enmarcada fins el dia de la patrona de la Policia Municipal de Girona.

El recorregut era de sis quilòmetres en les ribes del Ter

Dels corredors, 60 van participar en la marxa popular i 179 van fer la cursa. Un èxit a destacar donada la seva primera edició.

En categoria masculina va guanyar Roger Seguí i en la femenina Olga Planas. Es va donar un premi aTeresa Batlló com a participant més gran.

Dins també les activitats en dia anterior es va dur a terme el Campionat de Paddel, on un total de nou parelles van competir per ser les millores a les pistes de la Devesa de Girona.En aquest cas els campions varen ser dos agents del cos de la Policia de Girona.

Any rera any, les activitats lúdiques i participatives de la diada de la Policia de Girona va en augment , amb més i més participació de gent aliena al cos.

Amenaça amb una espasa samurai als mossos i nomes li demanen 350 euros de multa de comdemna

Un jove de 28 anys, Pedro Recuero, va ser jutjat ahir a Girona per haver amenaçat presumptament de mort diversos agents dels Mossos d’Esquadra amb una catana de mig metre la nit del 25 de desembre de 2010, a Canet d’Adri. Els fets van passar davant del domicili de l’acusat, situat al carrer Rocacorba. Pels volts de les deu del vespre, la policia va rebre l’avís que el noi havia intimidat amb l’espasa el seu veí, amb qui es va barallar davant d’un bar del municipi. Durant la sessió oral, els efectius van declarar que, abans que el poguessin desarmar, el processat no va deixar d’esgrimir la catana i de fer moviments d’atac. Un dels policies, a més, va afegir que el detingut els va fer retrocedir “fins a 150 metres”. Recuero, en canvi, va negar al judici haver volgut amenaçar els Mossos i va afirmar que, aquella nit, va veure diverses ombres al davant de casa seva i es va pensar que eren un grup de caps rapats que li volien buscar brega. Va assegurar, així mateix, que va sortir “sense sabatilles ni samarreta” i que va agafar la catana perquè era el que tenia “més a l’abast”.
Pagament de 350 euros
La xicota de Recuero també va sortir de l’habitatge instants després i va convèncer el jove perquè abaixés l’arma. El noi llavors l’hi va entregar a ella i la Policia de la Generalitat el va detenir. L’imputat va passar aquella nit a la comissaria i ja l’endemà, dia de Sant Esteve, va quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge. El fiscal demana que es condemni Recuero a pagar una multa de 350 euros per una falta d’amenaces i una altra per falta de respecte a agents de l’autoritat. El lletrat del jove, Jaume Pararols, va demanar-ne l’absolució perquè creu que “no ha quedat acreditada cap de les faltes”.

Resulta especialment interessant aquest cas per la seva casuistica i enjudiciament del mateix. A data d’avui sorpren que amenaçar a funcionaris policials amb una katana, que recordem es una espasa tipus samurai, resulti una simple falta de respecte. A més hem de sumar la denúncia d’un ciutadà que prèviament havia trucat a la policia donat que la persona denunciada la persegui pel carrer amb la katana esmentada.
El judici, en el qual el fiscal no va fer ni una sola pregunta a cap testimoni ni a l’acusat, i en la que la jutgessa mostrava una inusitada hostilitat verbal enfront els testimonis i policies que van declarar, demostra novament que els jutjats de Girona estan mes per treure’s la feina de sobre que impartir justicia i l’imperi de la llei.

No va ser l’únic judici “característic“, posteriorment, va ser Jutjat un home, el qual va ser detingut per la Policia Municipal de Girona per pressumptament voler agredir a un controlador d’accés d’un local d’oci amb una arma de foc simulada, i posteriorment desobeïr a la policia que al lloc s’havia desplaçat requerida. El cas resulta increible donat que la persona detinguda es va baixar els pantalons mostrant els genitals a la porta de l’establiment. La jutgessa després de preguntar al controlador d’accés denunciat si perdonava a la persona denunciada, davant la passivitat del Fiscal, que novament no va efectuar cap tipus de pregunta a ningú, va decidir directament absoldre a la persona denunciada, novament desprestigian i obviant el que hagués passat amb els funcionaris de policia que allà es van desplaçar.

Passivitat enfront la tasca policial, desprestigi per part de la judicatura a la feina dels policies, una tònica més que habitual al partit judicial de Girona. La pregunta que ens hauríem de fer es perquè? Perquè el mòn judicial gira l’esquena al de la seguretat, i premia conductes incíviques i contràries a la raó. I més greu encara, perquè la pròpia judicatura no efectua una reflexió profunda del que està passant. El fet pel qual es retalli el sou a funcionaris, no ha de permetre que la justícia sigui pitjor ni diferent per cada ciutadà.

Potser amb aquests casos degotants, algú arribarà a justificar un raonament d’allò més enverinat i perillós : “Amb el poc recolçament que tenen, no m’estranya que la policia no es vulgui mullar ni fer res...”.

Els Mossos d’Esquadra inicien la seva especial “lluita”

Els funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra inicien la seva especial “lluita” entre d’altres funcionaris de la Generalitat, davant els atacs que estan patint en els seus drets laborals i sindicals, imposats per la política dels “millors” del President Artur Mas, al imposar retallades salarials brutals e indiscriminades a tots els funcionaris de la Generalitat.

Entre les diferents propostes i moviments que s’han vist, destaca la creació d’un portal a internet www.mossosenlluita.cat, on s’exposen les demandes e inquituds del cos.

La preocupació per les retallades comença a fer-se visible i palesa la inquietud entre la ciutadania que veu com els seus serveis públics cada dia pateixen retallades que mermen la seva qualitat. La pregunta es.. Quin límit existeix a aquestes retallades? Fins a on estem disposats a cedir de la nostre tranquilitat i seguretat en aquesta crisis? La resposta al tenim tots.

Des del Forum de Seguretat, recolcem totes i cadascuna de les mesures i reivindicacions dels funcionaris del cos de Mossos d’Esquadra, i de les Policies Locals que cada dia veuen amb més desencís com la seva tasca es desmereix per part de la classe política dirigent catalana.

El cossos de seguretat es manifesten

Barcelona. (EUROPA PRESS) .- Els sindicats de Mossos d’Esquadra, agents rurals, funcionaris de presons i Bombers de la Generalitat han convocat una manifestació aquest dijous a Barcelona per protestar contra les retallades i alertar sobre el que consideren una “ofensiva contra la qualitat dels serveis públics “. Amb el lema ‘cossos especials en lluita. Amb la seguretat pública no es juga ‘aquests col · lectius s’han unit per primera vegada i han titllat de demagògic el Govern per fer pagar el preu de la crisi sempre als mateixos, mentre manté una “administració VIP”, referint-se als sous dels polítics. El sindicat de Mossos d’UGT ha remarcat que els agents han vist reduït el seu sou un 24% des que es van iniciar les retallades, si bé el dels funcionaris de presons ho ha fet entre el 20 i el 22%. Per la seva banda, el portaveu de l’agrupació d’agents rurals de Catalunya, Guillem Cabrera, ha explicat que el seu sector ha perdut el 5% de la plantilla a través d’acomiadaments de personal interí i prejubilacions. A més de centrar el debat en les retallades salarials-fa tres anys consecutius que se’ls apliquen reduccions-i la manca de personal, els cossos de seguretat han posat en relleu que les retallades són “un intent per desmantellar el model de servei públic català” . La manifestació, que està convocada per les 17.30 a plaça Urquinaona, passarà per Via Laietana i culminarà davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume.

Font : LaVanguardia.com

Canvien de destí 22 dels 26 alts comandaments de la Urbana

Trias crea una única zona policial i acaba amb la divisió de la ciutat en dues àrees

L’ajuntament negocia amb Interior poder actuar com a policia judicial

L’alcalde Xavier Trias sembla decidit a seguir els passos de Rudolph Giuliani en la lluita contra el delicte. El que va ser alcalde de Nova York en la dècada dels 90 va començar pel metro el seu repte de fer baixar la criminalitat a la ciutat. I fent baixar la Guàrdia Urbana al metro Trias va obrir la seva estratègia de seguretat. Giuliani va rellevar tres quartes parts dels comandaments de la policia novaiorquesa. L’alcalde barceloní ha anat encara més lluny. Trias, dels 26 alts comandaments de la Urbana, n’ha canviat de lloc 22. Ahir es va anunciar el canvi de 18. Els quatre restants, al juliol. És a dir, el 84% de la cúpula policial barcelonina ha estat recol·locada.

Dels intendents responsables de districtes, només el de Sant Martí segueix al seu lloc (essencialment perquè havia estat nomenat fa pocs mesos). La resta ha canviat de destí. Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde i responsable de Seguretat, va explicar que aquesta reestructuració massiva «és una sacsejada necessària per augmentar la motivació en un cos policial que ha fet coses importants però que ha d’adaptar-se per al futur». Aquest càrrec municipal reconeix que es pretén «que la Guàrdia Urbana faci un pas endavant en la seguretat de la ciutat». De fet, hores abans, en el ple de l’ajuntament, Forn va anunciar que està començant a dissenyar un nou Pla de Seguretat que substitueixi el que finalitza aquest any i que estarà centrat en la seguretat en lloc de fer-ho en l’incivisme.

POLICIA INTEGRAL / En realitat, la nova organització de la cúpula de la Guàrdia Urbana ha de fer front al que, sense embuts, Forn defineix com a «noves prioritats». «El cos ha d’aspirar a actuar com a policia integral, amb la lluita contra el petit delicte com a prioritat», diu el tinent d’alcalde, que avança que «hi haurà més presència de guàrdies urbans al carrer». En aquesta estratègia de persecució de l’activitat de traficants de droga, lladres o trilers s’emmarca el desig de l’equip municipal de crear una unitat de policia judicial dins de la Urbana. És a dir, que a més a més de la detenció, els urbans puguin investigar sota les ordres dels jutges aquests petits delictes. Forn va explicar que ja s’està debatent aquest tema amb la Conselleria d’Interior.

Pel que fa a l’àmbit operatiu, s’ha introduït un canvi fonamental. Fins ara, la Guàrdia Urbana dividia la ciutat en dues àrees: la zona 1, amb Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia i Sant Martí; i la zona 2, que engloba les unitats de Sants-Montjuïc, les Corts, Seu Lluch-Gervilla, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Ara, tot Barcelona és una única àrea policial sota un únic comandament operatiu, que serà l’intendent major Juan José Vilanova, que fins ara era cap de la Divisió de Coordinació.

No obstant, Forn va insistir a dir que la sanció dels comportaments contraris a l’ordenança cívica, que fins ara era la prioritat de la policia municipal, seguirà sent portada a terme. «No té sentit que l’ajuntament no faci complir les seves pròpies ordenances», va comentar Forn, per qui «és clau» la millora de la coordinació amb el cos dels Mossos d’Esquadra.

TASQUES D’INTEL·LIGÈNCIA / A més, fonts municipals van confirmar que la Guàrdia Urbana potenciarà «les tasques d’anàlisi per processar informacions que permetin un coneixement més exhaustiu i intel·ligent de la realitat de la ciutat, per fer prospecció de riscos i d’amenaces de la convivència i la seguretat».

Font : El periodico